És fosc!

      «S’han  apagat els llums. Uns núvols negres tapen tot el cel i els trons s’acosten cada vegada més. L’Enric s’ha quedat quiet al sofà de cara al televisor apagat, amb el berenar a les mans. 

       -No passa res –s’ha repetit en veu alta-. El pare només havia d’anar a comprar. Tornarà de seguida.

        La llum ha tornat un moment i se n’ha anat un altre cop. L’Enric, amb les cames arronsades sobre el sofà, s’ha acostat a la finestra. És l’únic lloc amb una mica de claror en tota la sala d’estar. Es mira el cel de color gris fosc. Un vent fort fa tremolar les persianes i doblega les branques dels arbres. Una llauna rodola pel carrer i, a la terrassa, un test de plàstic va d’una banda a l’altra.

       L’Enric vol que el seu pare torni de seguida. Vol sentir el soroll de la clau al pany i la seva veu:

          -Hola, ja sóc aquí… On ets, Remolinot? [...]

...................................

         L’Enric s’està quiet amb el nas arran dels vidres. Cada vegada és més fosc i la llum no torna. De sobte, ha fet un bot, enlluernat per la resplendor blanca d’un llampec. Un tro fortíssim ha omplert tots els racons de la casa. Els vidres tremolen amb un cric-cric-cric-cric petit i seguit, i el terra sembla que es mogui. 

         -Ai, pare, vine de seguida! Ara sí que començo a espantar-me!

Tot d’una, es recorda de la llanterna que guarden en un dels calaixos del moble del menjador. [...]»

 

         Ha il·lustrat aquest llibre: Guillem Cifré

.