« [...]
La noia de la Farrès s'aixeca diumenge de bon matí, s'espavila a
donar menjar a les gallines i a treure els ous que han post, se'n va
a l'hort a collir tomates i ajuda la mare a fer el dinar.
Havent dinat s'afanya a rentar-se de cap a peus, s'eixuga bé el cabell perquè li quedi sedós i lluent, i es fa una trena negra i gruixuda. Després es vesteix amb la faldilla i la brusa de mudar, es posa unes espardenyes i guarda les sabates en una bossa per calçar-se-les abans d'arribar al ball.
Surt de casa amb la roba perfecta sobre el cos ben fet i un somriure bonic a la cara.
-Compte, amb qui et fas. No et refiïs dels nois que sempre en porten alguna de cap. -La mare se la mira cofoia des de la porta.
-No vinguis tard. -El pare li fa adéu des de l'hort-. Vols que et vingui a buscar?
-No, no cal. Hi haurà lluna plena i el camí és ample.
.................
[...] Que si et conec que si d'on ets, ell se la guanya amb el somriure murri i paraules ben triades i la treu a ballar al mig de la plaça.
Quina bona parella que fan la noia de l Farrès i el noi ben plantat d'ulls de color de resina! Volten i volten. Ell la porta suau i ferm. Ella es deixa dur airosa, els ulls negres i brillants i la faldilla voleiant-li.» [...]
Ha il·lustrat aquest llibre: Jaume Geli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada