«L’Adrià és un
vailet com molts de la seva edat. Estatura mitjana, ni gras ni prim,
cabells de raspall molt curts i negres, ulls marró fosc, orelles més
aviat grosses, i ulleres de muntura vermella al capdamunt d’un nas
petit.
No és ni més llest ni més soca que la majoria, és un bon company en els jocs i no li agrada buscar raons. Però, cada vegada que algú prova de fer-se'n amic ho ha de deixar córrer. Per ensopit. No és que sigui un antipàtic, ni un cregut. És curt de paraules. I amb la mateixa tossuderia que alguns parlen pels descosits, ell s’estalvia totes les paraules que pot.
No és ni més llest ni més soca que la majoria, és un bon company en els jocs i no li agrada buscar raons. Però, cada vegada que algú prova de fer-se'n amic ho ha de deixar córrer. Per ensopit. No és que sigui un antipàtic, ni un cregut. És curt de paraules. I amb la mateixa tossuderia que alguns parlen pels descosits, ell s’estalvia totes les paraules que pot.
A
l’escola i a anglès es fa amb en Marc gairebé tan callat com ell,
mai no va a casa de ningú ni convida ningú a casa seva i, a
entrenament de tennis, diu poca cosa més que “hola” i “adéu”.
El
que no sap ningú, perquè ha decidit que és cosa seva i els altres
no n’han de fer res, és que el pare i la mare el tenen al pis com
un ocell de gàbia. Ell prou que voldria volar-ne, obrir-ne un mica
la porta o tenir-hi, si més no, algun animaló que li faci
companyia. Però no se’n surt.
Els
seus pares, si no són de viatge, tenen reunions fins molt tard o es
tanquen a treballar al despatx o han d’estar per algú important.
Coses de la feina. La mare fa reportatges per a la televisió i el
pare és directiu d’una gran empresa d’informàtica. I no tenen
temps. No poden dur-lo o anar-lo a buscar aquí i allà ni estar
pendents de si convida algú a casa ni, per descomptat, fer-se càrrec
de cap bestiola.
I
l’Adrià, cansat d’intentar-ho una i altra vegada, mira
de no rumiar-hi gaire i es desfà amb les paraules justes de
qualsevol que se li acosti, per no haver de donar explicacions. [...]»
Ha
il·lustrat aquest llibre: Lucía Serrano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada