«Aquell
dijous a la tarda, sortint d’entrenament de bàsquet,
l’Anna i
la Marina van decidir d’anar amb bici fins a l’estany d’Espolla.
Tota la setmana s’havien hagut de quedar a casa perquè havia
plogut a bots i barrals cada dia i, com que era aviat i tenien una
bona estona, volien comprovar si l’estanyol s’havia omplert i de
passada mirar de caçar algun dels seus animalons.
L’estanyol d’Espolla és ben sorprenent perquè ara hi és, ara no hi és. Quan fa molt que no plou, és un camp enclotat de terra encrostada, ple de matolls, resseguit d’una banda pel bosc i de l’altra, per un corriol i un rec sec que el separen dels camps de conreu. Les pedres de la part més fonda del clot i d’alguns llocs de la vora són plenes de forats de formes arrodonides que s’hi endinsen, formant racons i galeries enrevessades. Més d’un creu que en aquests corredors hi feinegen éssers fantàstics i misteriosos, d’amagat de les mirades dels tafaners. Fa molts anys que els avis del lloc expliquen aquestes històries, encara que no se sap de ningú que hagi pogut comprovar si eren certes.
Sí que és cert, però, que, quan plou durant molts dies seguits, dels recs del voltant i dels forats de les pedres del fons, en comença a sortir aigua i més aigua, i en un tres i no res allà on hi havia un camp s'hi forma una gran estanyol. [...]»
L’estanyol d’Espolla és ben sorprenent perquè ara hi és, ara no hi és. Quan fa molt que no plou, és un camp enclotat de terra encrostada, ple de matolls, resseguit d’una banda pel bosc i de l’altra, per un corriol i un rec sec que el separen dels camps de conreu. Les pedres de la part més fonda del clot i d’alguns llocs de la vora són plenes de forats de formes arrodonides que s’hi endinsen, formant racons i galeries enrevessades. Més d’un creu que en aquests corredors hi feinegen éssers fantàstics i misteriosos, d’amagat de les mirades dels tafaners. Fa molts anys que els avis del lloc expliquen aquestes històries, encara que no se sap de ningú que hagi pogut comprovar si eren certes.
Sí que és cert, però, que, quan plou durant molts dies seguits, dels recs del voltant i dels forats de les pedres del fons, en comença a sortir aigua i més aigua, i en un tres i no res allà on hi havia un camp s'hi forma una gran estanyol. [...]»
Ha il·lustrat aquest llibre: Cristina Durán
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada