El pot de les enrabiades

      «El dimecres és dia de mercat. I com cada dimecres, el pare i la mare de la Paula se n'hi han anat abans que ella es desperti i n'han tornat amb el cabàs i el carret d'anar a plaça carregats amb un munt de fruita i verdura, olives, fruits secs, embotits, formatge, croissants acabats de fer i un ram de flors.

     La Paula ha saltat del llit només de sentir-los arribar. Les lleganyes encara li enganxen els ulls, però no se li escapa el pot de llauna rodó i gran que la mare duu en una mà.
 

      La mare ha deixat el pot sobre la taula amb un nyec-nyec de l’ansa metàl·lica, mirant-se-la com si li portés un tresor.

    –Sembla que avui ja no tens febre. –Li posa la mà al front.

     La Paula, malfiant-se que és buit pel so, fa el cap enrere sense ni mirar-se'l. 

      –Ecs…! Verdura. Sempre verdura. No m’agrada la verdura! –botzina amb la vista clavada en els espinacs i les fulles verdes i arrissades d'un api, que sobresurten del cabàs. 

       S’ha de dir que la Paula és força rondinaire. I geniüda. Té un geni viu com una esgarrapada de gat. És manyaga i enjogassada com un cadell. Però de tant en tant li agafen uns rampells que ni ella sabria explicar com comencen. Ni com li passen. Arriben sempre sense avisar i es fonen al cap de poc. Però ai de qui s’hi troba a prop quan li puja la mosca al nas! Li han costat una pila de disgustos. Amb els amics, amb els mestres i sobretot amb el pare i la mare, perquè a casa, ja se sap, és on més se li escapen.» [...]

Ha il·lustrat aquest llibre: Màriam Ben-Arab

Els nens i les nenes de 4t de l'escola Alexandre Galí de Badalona, després de llegir El pot de les enrabiades, han omplert dos pots de bons desitjos!