«En un racó de món, hi ha un grapat de cases voltades de camps. Entremig dels camps, un camí de terra fa ziga-zagues fins a un bosc. És el bosc del Roure Vell, amb arbres de soques espesses, que s'escampa com una taca verda sota el cel blau.
A dins, hi ha una cova plena de passadissos i esquerdes. Un rierol que neix en una font, travessa el bosc, es fica a la cova i porta l'aigua fins a un estany quiet que hi ha molt al fons.
Els arbres del bosc del Roure Vell saben parlar amb els animals. Les pedres, quan es cansen d'estar d'un costat, es giren de l'altre. I el rierol passa entre les plantes amb un murmuri diferent cada dia, esquitxant de gotes les fulles del voltant.
Al mig de l'estany que hi ha amagat a la cova hi tenen el palau les aloges, fades d'aigua delicades i lluents com un vidre fi. Quan es pon el sol, les fades d'aigua encenen fanalets que pengen a les parets de roca, es banyen al seu llac i ballen i riuen esbojarrades fins que s'apaguen.
Les nits sense lluna, la claror dels fanalets s'escapa per les esquerdes i ruixa el terra del bosc amb un guspireig de cuques de llum.
De dia, les aloges, menudes com papallones, surten de la cova amb una voledissa d'ales de colors i es posen sobre les fulles i les flors per despertar els follets que s'hi amaguen.
-Vinga, que és hora de llevar-se! S'han de treure les fulles mortes de la font. -Una fada amb ales de color groc i taronja esperruca els cabells roses d'un follet.
-De pressa! S'ha enganxat una bossa de plàstic en una branca del Roure Vell! -Una altra amb rodones negres i blanques pintades, pica els dits d'un menudet amb ungles llargues com arrels.
-Surt de la font...! No veus que no hi voldrà venir ningú amb aquesta pudor? -Una aloja d'ales blaves fa pessigolles al barretàs negre i pudent d'un follet capgròs.
I és que, des de la pedra més petita fins al follet més mandrós, res agrada tant al bosc del Roure Vell com tenir a prop ulls que miren, nassos que flairen, orelles que escolten, llavis que xiulen i dits que amanyaguen.»
Ha il·lustrat aquest llibre: Fran Parreño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada