«En Joan Bou i Esquella era tan polit tan polit, que ni s’embrutia les sabates. Es menjava tot el que li posaven al plat sense rondinar; no
feia mai disbarats; ningú no portava bé com ell la feina de
l’escola, i sempre corria a explicar als grans, tant si volien
sentir-ho com no, les malifetes dels altres.En Carles no ha fet els deures… La Roser guixa la taula… La Laura s’està copiant els exercicis… L’Arnau m’agafa la goma… En Yassin està empipant la… La Meritxell…
En Joan, per anar a l’escola, només havia de travessar el parc dels Cirerers. Però, tot i que ja era gran de sobres per fer el camí tot sol, la seva mare, una senyora alta i refeta, amb uns cabells molt rossos, i uns llavis d’un vermell rabiós, encara l’hi acompanyava cada dia sense deixar-lo escapar del seu costat. Ella caminava tot davant decidida, en Joan, sempre un pas més enrere, hauríeu dit que volava. Quan arribaven davant la porta de l’escola, abans de deixar-lo anar, s’assegurava que no portava ni un botó descordat ni un cabell despentinat i, després de fer-li un petó ben gros a cada galta, deia prou fort perquè tothom ho sentís:
-A veure si avui tornes a ser el primer de la classe!
La història es repetia cada dia des que era un marrec que amb prou feines se sabia eixugar els mocs i la seva mare l'havia acompanyat per primera vegada a l'escola. [...]»
Ha il·lustrat aquest llibre:: Cristina Losantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada