«La Lluna volia tenir una cabellera tan bonica com la daurada del Sol.
-Que en seria de maca enmig del cel fosc, encerclada de cabells platejats! -sospirava amb cara de pena.
Les estrelles, cansades de sentir-la cada nit, van regalar-li un fil de llum cadascuna i van teixir-li una perruca resplendent.
-Té. No et volem sentir rondinar més. -La hi van posar tan bé que semblava que hagués nascut amb aquella cabellera.- Vés en compte de no perdre-la, perquè no te'n farem cap més.» [...]
Aquest llibre explica Contes de la Lluna, Coses de la Lluna i acaba amb uns Pessics de LLuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada