En Biel del mas Pubill ha frenat el 4x4 a l’era i s’ha plantat d’un salt davant l’àvia de la Carla, que ha deixat de seguida la galleda del blat de moro i ha sortit del galliner. Aquest dimecres de juny, la calor es deixa sentir com fa anys que no recorden i l’àvia Roser, temps d’arribar al mig de l’era, s’ha fregat les mans al davantal i s’ha eixugat les gotetes de suor que li mullen el front, amb un cap del mateix davantal. Ha mirat en direcció al coll del Matxo fent visera amb la mà esquerra per protegir-se els ulls del sol, ha deixat anar un “Mare de Déu, Senyor!” i ha corregut tan de pressa com li ho permeten les cames a buscar l’avi Ramon als estables, seguida per en Biel.
La Carla és asseguda en un escaló de la porta d’entrada al mas amb el banyador posat i una tovallola a la mà, esperant la seva mare per anar-se a banyar al safareig de regar. Esverada pel neguit de tots dos, s’ha girat cap al punt on miren l’àvia i en Biel. Un bosc d’alzines i pins, magnífic, volta un costat del mas fins a tocar de les corts, ressegueix els camps de blat i un tall del camí que porta al mas Pubill i s’estén, fins on arriba la vista, pels turons del voltant. Lluny, entre dos pujols, una columna de fum espès s’aixeca des del bosc cap al cel blau.᷿ [...]»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada